Aproximar-se al fenomen de l’atur i al seu comportament és una tasca que resulta sovint més complexa del que pot semblar a simple vista. Dades provinents de fonts diferents i que responen a diferents conceptes, variacions a l’alça o a la baixa en funció del període en què es calculen, confusió entre què és comportament puntual i què és tendència, comportaments diferenciats per grups de població... Aquests són alguns dels contratemps que sovint es troben en el dia a dia de l’anàlisi de les dades d’atur.
Es presenten així tres mètodes de visualització de les dades d'atur registrat: la desestacionalització de les dades, la presentació de les mateixes en un context d'evolucions anuals, i la comparació de les variacions mensuals entre els mateixos mesos d'anys anteriors.
Amb això es pot veure l'evolució del fenomen de l'atur a la comarca en els darrers anys i, per exemple, com generalment els mesos de gener, febrer, març i agost acostumen a ser mesos dolents pel que fa a l’atur registrat a les oficines, i per contra, els mesos de maig, juny, juliol, corresponents al període d’estiu o immediatament anteriors, acostumen a oferir un element positiu pel que fa a la reducció de l’atur registrat.
Sense la pretensió d'oferir dades predictives, ja que la variació de l’atur registrat a part del seu component estacional pot ser deguda tant a efectes de la conjuntura econòmica del moment com a aspectes vinculats a la metodologia i característiques del propi registre administratiu, la nota ofereix diferents vies per posar les dades en context i comprendre millor les fluctuacions.