L’Observatori comarcal del Baix Llobregat fa difusió de l'anàlisi de les dades de l’Atles de Distribució de la Renda de les llars (ADRH) que publica anualment l'INE.
Anualment es publica l’Atles de Distribució de la Renda de les llars (ADRH), l’estadística oficial de l’INE. L’Atles parteix de dades tributàries provinents de registres administratius, principalment l’Agencia Tributaria (AEAT), per construir un seguit d’indicadors de renda i desigualtat amb un elevat grau de detall. Si bé amb algunes restriccions per secret estadístic, es disposa d’informació per municipis, districtes i seccions censals.
Aquesta estadística permet disposar d’informació sobre la percepció d’ingressos de diferents fonts (rendes del treball, prestacions, dividends, etc.) per part d’individus i llars, així com de la seva distribució a partir de determinats llindars i de mesures de desigualtat com l’índex de Gini o l’indicador P80/P20.
Consideracions
Existeixen limitacions o elements a tenir en compte en analitzar els resultats:
-
Les rendes que s’inclouen s’obtenen només a partir de fonts tributàries, i per això els resultats no són del tot comparables amb els de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV), que es recullen per un mètode mixt en què s’entrevista a les llars.
-
Els ingressos s’adscriuen al lloc on la persona resideix, no on declara les rendes. Això pot generar problemes de frontera entre administracions tributàries diferents.
-
Els ingressos de la renda d’un any, per exemple 2015, s’assignen a persones vives i presents a la població a 1 de gener de l’any següent, per exemple, 1-1-2016. Això té alguns efectes sobre la renda mitjana segons s’incorporin o desapareguin persones al llarg de l’any i segons si són o no perceptors de rendes.
Renda mitjana neta per persona i llar
Les dades de l’Atles de la renda de 2024 posen de manifest una important desigualtat territorial en els nivells de renda dins del Baix Llobregat, amb diferències molt significatives entre seccions censals, fins i tot dins d’un mateix municipi. La renda mitjana per persona oscil·la entre els 7.578 euros de la secció 04006 del Prat de Llobregat i els 38.797 euros de la secció 05001 d’Esplugues de Llobregat, una diferència de més de cinc vegades.
El 2024 hi havia al Baix Llobregat 22 seccions censals amb una renda mitjana neta per persona inferior als 12.500 euros anuals. D’aquestes, la meitat (12) són a Cornellà de Llobregat, 3 a Esplugues de Llobregat, 3 al Prat de Llobregat, 2 a Sant Boi, 1 a Martorell i 1 a Viladecans. A la banda oposada s’observa com a la comarca hi ha 44 seccions censals amb rendes netes per persona superiors als 22.500 euros anuals. Aquestes es localitzen a Castelldefels (11), Sant Just Desvern (10), Esplugues de Llobregat (4), Sant Joan Despí (5), Sant Feliu de Llobregat (3), Gavà (2), Begues (2), Corbera de Llobregat (2), Molins de Rei (2), Pallejà (1), Collbató (1) i Sant Boi de Llobregat (1).
Pel que fa a la renda mitjana per llar, el contrast també és notable: els valors van dels 27.102 euros de la mateixa secció del Prat de Llobregat als 112.163 euros de la secció 05001 d’Esplugues. Les rendes més elevades es concentren especialment en determinades seccions d’Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern, on la renda per persona supera els 30.000 euros i la renda per llar arriba a superar els 100.000 euros. També destaquen algunes seccions de Gavà, Castelldefels i Sant Feliu de Llobregat, amb nivells de renda comparativament elevats.
A l’altre extrem, les rendes més baixes es localitzen principalment en determinades seccions de Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans. A Cornellà, per exemple, diverses seccions presenten rendes mitjanes per persona al voltant dels 10.000-12.000 euros, mentre que al Prat destaca especialment la secció 04006, amb els valors més baixos de tota la comarca en ambdós indicadors. Aquesta distribució evidencia que les desigualtats de renda no es manifesten únicament entre municipis, sinó també a escala intramunicipal, amb realitats socioeconòmiques molt diferenciades entre barris i seccions censals d'un mateix terme municipal.
Pel que fa a l’evolució entre 2019 i 2024, les dades mostren un increment generalitzat de la renda a les seccions censals del Baix Llobregat. La variació només ha estat negativa en 1 de les 504 seccions censals del Baix Llobregat, secció situada a Sant Feliu de Llobregat (01005). Tot i aquesta variació negativa, aquesta secció té una renda neta mitjana per persona de 17.955€/anuals. Per altra banda, la secció 01002 de Sant Just Desvern presenta els increments més elevats, amb un 82,6% en la renda per persona i un 91,0% en la renda per llar. Cal tenir present que 14 seccions no disposen de dades comparables, perquè no existien l’any 2019. Per tant, aquestes seccions queden excloses de la comparació i els resultats descriuen l’evolució de les unitats territorials que es poden observar en tots dos anys. En conjunt, les dades apunten a un creixement força estès de la renda entre 2019 i 2024, però amb diferències importants en la intensitat d’aquest augment segons la secció censal.
Pel que fa a la renda mitjana neta per llar, entre el 2019 i el 2024 el nombre de seccions censals amb rendes inferiors als 30.000 euros anuals disminueixen de 52 a 4. Aquestes seccions passen de representar el 10,4% del total de seccions l’any 2019 al 0,7% l’any 2024. Podem localitzar les seccions censals amb rendes inferiors als 30.000 euros anuals a: Cornellà de Llobregat (3) i el Prat de Llobregat (1). La variació respecte de 2019 per a totes aquestes seccions ha estat positiva. A més a més, aquesta és especialment acusada per la secció amb menor renda neta mitjana per llar, la secció 04006 del Prat de Llobregat (27.102€/anuals) on la variació ha estat del 34%. Per altra banda,el nombre de seccions amb llars que superen els 50.000 euros anuals augmenten de 57 a 159. Hi ha 6 seccions censals amb una renda mitjana neta per llar superior als 90.00€ anuals per llar a Esplugues de Llobregat (4) i Sant Just Desvern (2).
A continuació mostrem una infografia amb les dades municipals agregades. Tot i que la mitjana comarcal pel que fa a la renda neta és de 18.685€/persona i de 50.928€/llar les diferències entre els municipis, tal com ja hem vist anteriorment per les seccions censals, estan molt presents. Així, el municipi amb una major renda mitjana neta per persona és Sant Just Desvern (26.434€). Aquest contrasta amb Cornellà de Llobregat (15.644€) el municipi amb la menor mitjana. Pel que fa a la renda mitjana neta per llar, de nou, Sant Just Desvern (71.320€) és el municipi amb major renda, mentre que Cornellà de Llobregat (41.208€) és el municipi de la comarca amb la mitjana més baixa.
Ingressos per unitat de consum inferiors a 5.000€ i 10.000€ anuals
A més de les rendes mitjanes, l’ADRH també recull informació sobre el percentatge d’unitats de consum que es troben per sobre i per sota de determinats llindars. Als següents mapes es mostra quin percentatge d’unitats de consum tenen ingressos inferiors als 5.000 i als 10.000 euros anuals.
Les dades posen de manifest que la població amb ingressos baixos no es distribueix de manera homogènia al territori, sinó que es concentra especialment en determinades seccions censals. En general, el percentatge de població amb ingressos per unitat de consum inferiors als 5.000 euros és relativament reduït: la meitat de les seccions censals se situa per sota del 2,1%. En canvi, quan s’amplia el llindar fins als 10.000 euros, la incidència és força més elevada: la meitat de les seccions presenta percentatges superiors al 8,1%, i en 52 seccions aquest percentatge arriba o supera el 15%.
El cas més destacat és la secció 04006 del Prat de Llobregat, on el 13,8% de la població té ingressos inferiors als 5.000 euros i gairebé la meitat (47,5%) se situa per sota dels 10.000 euros. Es tracta d'un valor especialment elevat i coherent amb les dades de renda analitzades anteriorment, ja que aquesta mateixa secció registrava la renda mitjana per persona més baixa de tota la comarca. També sobresurten diverses seccions de Cornellà de Llobregat, especialment les dels sectors 05 i 06: en algunes, més d'una quarta part de la població té ingressos inferiors als 10.000 euros. Per exemple, a la secció 05007 el percentatge arriba al 28,6%, i a les seccions 05005 i 05002 se situa en el 28,1% i el 27,8%, respectivament.
En canvi, hi ha seccions amb una incidència molt menor de les rendes baixes. Els percentatges més reduïts de població amb ingressos inferiors als 10.000 euros es troben a Sant Joan Despí (secció 06001, amb un 1,4%), Sant Boi de Llobregat (secció 02013, amb un 2,0%) i Sant Feliu de Llobregat (secció 07002, amb un 2,4%). Aquest contrast evidencia que les desigualtats de renda també es manifesten dins dels mateixos municipis i que la realitat socioeconòmica pot variar considerablement entre seccions censals properes.
En síntesi, les dades reforcen la idea d'una desigualtat territorial important en la distribució de la renda al Baix Llobregat. Cornellà de Llobregat i algunes seccions del Prat destaquen per una presència més elevada de població amb ingressos baixos, mentre que altres seccions presenten percentatges molt inferiors.
Podeu ampliar aquesta informació a:
Atlas de distribución de renta de los hogares
Dades de renda mitjana i mediana, distribució per font d’ingressos, percentatge de població amb ingressos per sota de determinats llindars fixos, entre d’altres.